El dia 9 de novembre vam anar al Panoràmic 22/23, la cinquena edició d'exposició de fotografia a Granollers, que aquest any mostra un recorregut fotogràfic amb una intenció molt més sentimental i profunda que la mostra anterior.

A dents de serra, el primer espai de l'exposició, trobem d'imatges icòniques recreades amb maquetes, escultures o d'altres fetes en un taller. La intenció d'aquestes recreacions, mostra la complicitat del moment prees a la foto, el moment especial i únic.
La segona exposició, té un rerefons molt més profund, un documental fotogràfic per Mèxic i el Perú, que segueixen i ensenyen la vida de les persones més vulnerables que han patit per exemple, segrestos o desnonaments.

He pogut tenir sentiments trobats en les exposicions, personalment m'ha agradat molt més aquest any que l'any passat, l'exposició participativa anterior no vaig poder entendre gaire el significat, però la mostra actual fa reflexionar del poc que ens escoltem, ens veiem i ens parlem. Que realment som invisibles, que vivim per o obligació i no per gust.