Corrent i Característiques:
Al 1945 un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, va sorgir a Itàlia el Neorealisme, el corrent cinematogràfic que com a objectiu tenia; reflectir el dia a dia de la gent treballadora, els seus problemes i les seves misèries. Va durar fins al 1952, al acabar la postguerra, que ja no podia complir aquest objectius amb les seves pretencions. Moltes de les vegades no utilitzaven actors, sinó realment gent de la miseria que pogués reflectir el patiment de la postguerra en espais reals.
Tot això ja va començar un temps abans de la mà d’alguns joves contra la censura feixista del moment (Luchino Visconti, amb Ossessione (1942); Alessandro Blasetti, amb Quattro passi tra le nuvole (1942), i el binomi De Sica-Zavattini, amb I bambini ci guardano (1943).
Al 1945 ja va ser-hi quan Roberto Rossellini amb Roma, città aperta, el neorealisme obté la seva definició amb els seus tret característics.
Els pressupostos baixos, la falta de material, els diàlegs senzills i lineals, sense maquillatge i vestuari real, i els drames del temps i no històrics eren alguns dels trets del neorealisme.
En instaurar-se la democràcia, els punts de vista es multipliquen i ja no és tan fàcil oferir una visió "objectiva" de la realitat com pretenien els realitzadors neorealistes. Es considera Umberto D. com el darrer film del període neorealista. Per aquesta obra el seu director, Vittorio de Sica, va rebre fortes crítiques.
Característiques del Pos Neorealisme:
1. Visió fragmentària de la realitat: ja sigui que l'autor parli d'una realitat exterior (la ciutat, per exemple) o una realitat interior (la consciència, la ment), al postneorrealisme la realitat es considera una cosa tan gran i tan complexa que cada obra només pot abastar un fragment. Per això això de "fragmentària".
2. Defensa del fantàstic, l'imaginari i el meravellós: recorden que en el neorealisme sempre hi havia d'haver un referent de la realitat? Per als autors postneorrealistes, el simbolisme té moltíssima importància, igual que la ficció, i hi ha espai per a allò meravellós i fantàstic.
3. Autosuficiència de l'obra literària: mentre que els neorealistes deien que l'obra ha d'estar al servei d'una causa (literatura compromesa), els postneorrealistes consideren que l'obra "és" per si mateixa, és suficient a si mateixa i és independent.
Música:
La música neorealista tenia estètica netament simfònic, d'orquestració opulenta i sobrecarregada, a la recerca de la gran melodia a l'estil de Puccini, i sense descartar tocs de tonalitats populars. I aquest brusc canvi va significar artísticament la caiguda del feixisme i el naixement del neorealisme.
Willy Ferrero: compositor de la tierra tiembla, 1906 Portland. Director d’orquestra desde el 6 va estudiar molts harmonia musical.
Cartellisme:
El cartellisme utilitzat en el neorealisme eren obres d’art, eren pintats a mà, i després feien còpies per repartir-les per els diferents sales o penjar-los pel carrer. Era cartellisme denotatiu, feia referència a l’objectiu del film, a la trama o l’argument, i depenen del país o lloc de publicitat el cartell era diferent. Si el lloc d’exposició o d’anunicament del film era petit, el títol era més gran amb pocs colors per deixar clara la película.
.png)
.png)
.png)
Dirctors:
-
Roberto Rossellini ( Roma, ciutat oberta)
-
Luchino Visconti (La terra tremola)
-
Vitorio de Sica (Sciuscià i el lladre de bicicletes)
-
Giuseppe De Santis
Actors:
-
Lamberto Maggiorani
-
Enzo Staiola
-
Anna Magnani
-
Aldo Febrizi
Guionistes:
-
Cesare Zavattini
-
Suso Cecchi d'Amico
Curiositats:
-
Sciuscià: Com De sic no tenia un ajut econòmic per poder fer aquesta pelicula, va haver de demanar préstecs a amics seus i va posar com a excusa que volia retratar la pobresa d’Ítalia a la postguerra.
-
Roma, ciutat oberta: Rossellini va decidir utilitzar prisioners de les guerres alemanes com a extres a la película per afegir un toc realista.
Opinió Personal:
Em sembla una gran innovació en la seva època el cinema neorealisme, sobre tot per mostarr les injusticies les quals denucniaven, també penso que van explotar-ho massa i que ho podrien haver aprofitat molt millor. Crec que ara es pot seguir amb el neorealisme però d'una manera més evolucionada, es podria seguir amb persones protagonistes que no son actors, espai exteriors i altres coses. Problema que li veig, que hi fan massa bola a un problema una mica més senzill per a resoldre en menys d'una hora i mitja. No aniría al cinema a veure cap pel·lícula d'aquest gènere, però no em sebla malament que torni.
Curt Neorealista:
El nostre grup ha hagut de fer un curt neorealista, expresant les carcterístique del moviment de la post guerra a Itàlia.
Els passos a seguir van ser; primer la idea a representar, el storyboard, guió tècnic i grabació.
Aqui podeu veure-ho tot
.png)
